"Escàndol rera escàndol.
Mentida rera mentida. Engany rera engany. Els bancs -- la llista és
massa llarga com per escriure-la tota--, després de saquejar
literalment les economies “passades, presents i futures” (heu
llegit el text de les vostres hipoteques?) dels incauts que es van
creure rics i es van endeutar fins a les celles, destruir mitjançant
una política de terra cremada les estructures productives del país,
ara estan saquejant l'economia de la cosa pública. S'han de dir les
coses pel seu nom, no ho han fet sols: mercès a la complicitat
connivència de l'autoanomenada “classe” política, tant d'un
color com de l'altre.
Fins quan volen fer durar
la comèdia? S'ha de formar un moviment de resistència activa i no
necessàriament pacífica, respondre amb la mateixa violència amb la
que ells ens estan atacant, contra el saqueig d'aquesta l'oligarquia
banco/política/estulta. Resistència del ciutadà honrat que
treballa, que estudia, que viu i existeix, i que no vol deixar-se
encadenar per la barra d'aquesta colla de lladres. Durant la
bombolla, el treball honrat es va degradar fins a fer-lo semblar una
pèrdua de temps davant dels que vivien de l'especulació. I ara, o no
n'hi ha, o bé s'ataca per plomar fins l'últim euro per pagar el
forat dels bancs.
Volem un Nürnberg pels
malversadors, defraudadors, pels petits i pels grans, pel director
del Banc d'Espanya no mirava i per l'alcalde que s'ha gastat els
cabals del seu municipi en una obra a la seva vanaglòria. Ja n'estem
farts de mentides i de pagar les vostres obres. Quan les veieu pel
carrer, escopiu-los a la cara, llenceu-los-hi pedres, rapeu-los-hi
els caps com a traïdors que són i ompli-los de plomes per a que
tots els podem reconèixer.
Estafadors, xarlatans,
incompetents, lladres i mentiders. No us hi volem aquí!
Foteu el
camp!"
Escrit fa un parell d'anys.